Raons per al retorn a l'agricultura (II)

Segona entrega d'anàlisi de la realitat del món rural i possibles solucions lligades a la sostenibilitat i el consum responsable

per Joaquim Meneu

Sostenibilitat

Raons per al retorn a l'agricultura (II)
Raons per al retorn a l'agricultura (II)

En l’anterior col·laboració ja vam apuntar que la problemàtica agrícola no es pot deslligar d’altres sectors. I hauríem de dir més: qualsevol sector forma un tot amb la resta i conjuntament s’haurien d’abordar. Anem a seguir donant les nostres raons en favor d’un camp valencià fort.

  • Contribució de l’agricultura a la salvació del planeta. No es pot aguantar la producció deslocalitzada dels aliments. No haurien de fer un trajecte de 3.000 o més km collites que es poden fer ací. Això comporta costos energètics disparats, contaminació terrestre, marina i aèria, desforestació, empobriment del sòl, explotació laboral... La producció d’aliments s’ha de fer el més prop possible del lloc de consum si el clima i els recursos hídrics són suficients i sostenibles.

Països allunyats d’Europa han de seguir venent-nos cafè, cacau, pinya tropical i cocos entre altres coses, però no fruita continental i subtropical que es fa en un lloc o altre d’Europa. I si ho exporten, que paguen aranzels dissuasius amb els quals es compense el llaurador europeu.

Brussel·les s’ha convertit en un cau d’abanderats del lliure canvi mal entés. Grups de pressió que pul·lulen defensant els interessos de productors amb capital europeu o americà, i són la ruïna dels agricultors europeus que estan lligats a la terra on han nascut.

El benefici que en trauen els països productors és molt limitat. I el que és una trista realitat és que continuen tenint una població mal alimentada sent com són les terres de cultiu acaparades per a l’exportació.

  • Sobirania alimentària, alimentació sana . Els aliments s’han de produir prop del lloc de consum entre altres coses perquè són més saludables en tots els sentits per al consumidor. El que ve de lluny podrà ser molt vistós, però quantes decepcions ens emportem quan va a la boca.

Tirar-se tres setmanes en la mar un producte fresc no fa que guanye i si parlem d’atmosfera controlada, tornem al punt anterior.

Per les diferents àrees climàtiques, el País Valencià té superfícies de cultiu equilibrades per tal de fer possible que un elevat percentatge dels aliments que consumeix es produisquen ací. I tradicionalment així era: cereals en les més fredes, arròs en les terres de marjal, vinya i oliveres en el mediterrani més fresc, garrofer i taronger en zones subtropicals (fins i tot l’advocat des de més recent) i pertot arreu ametlers, fruiters i hortalisses, almenys a l’estiu les darreres. Els conills que tant es criaven en llars valencianes, aprofitaven les garrofes, herbes dels horts i subproductes agrícoles.

Naturalment hem de seguir exportant cítrics a Europa. És una fruita de gran acceptació que seria més sostenible si es pogueren substituir els camions pel transport ferroviari. No hi han contribuït els qui ens governen des de Madrid.

-Cultiu de plantes problemàtiques. S’ha de legalitzar el cultiu de certes plantes prohibides en horts familiars per a l’autoconsum, permetent-ne la comercialització dels excedents.

És una contradicció permetre’n el consum però no la producció i la comercialització (el cultiu del raïm per a vinificació ben legal que és). A més seria la millor manera de lluitar contra el tràfic il·legal. Jo no vull que cap agent de policia perda la vida en una acció contra el narcotràfic ni vull que es malbarate energia i aigua potabilitzada en horts subterranis. Ja és hora que les autoritats prenguen una decisió sensata.