Un acte a València reivindica la solidaritat amb Catalunya i la llibertat dels presos polítics

L'acte es planteja com un homenatge als presos polítics catalans i per la derogació de l'anomenada Llei Mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats

per Comité per l'Aliança de Treballadors i Pobles

Activisme

Un acte a València reivindica la solidaritat amb Catalunya i la llibertat dels presos polítics
Un acte a València reivindica la solidaritat amb Catalunya i la llibertat dels presos polítics

El proper dissabte 4 de maig, a partir de les 11.30, tindrà lloc al Teatre Micalet de València un acte polític per la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics i en solidaritat amb el poble de Catalunya en defensa de la democràcia. L'acte comptarà amb la intervenció de Guillem Agulló (ERPV), Consol Barberà (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Mireia Caldés (Front Republicà), Encarna Canet (Intersindical Valenciana), Luis González (CCOO), Josep Guia (històric dirigent independentista), Eduardo Hernández (Tribuna Socialista), Jon Inarritu (Bildu), Philippe Navarro (Force Ouvrière), Vicent Partal (director de Vilaweb), Àngels Pujol (Assemblea Nacional Catalana), Aires Rodrigues (exdiputat portuguès), Joan Tardà (ERC) i José E. Vicente (Bloque Nacionalista Galego). Els organitzadors del míting, Solidaritat i República País Valencià i el Comitè per l'Aliança de Treballadors i Pobles, han preparat un manifest titulat «El poble és el qui més mana» que serà llegit durant el transcurs de l'acte. A més de reivindicar la llibertat dels presos polítics, el document planteja derogar la «Llei Mordassa», «principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats», i els articles 315.3 i 544 del Codi Penal, que atempten contra el dret de vaga i el de manifestació. El manifest també reivindica el dret d'autodeterminació i la superació del règim del 78 i la monarquia i considera que a l'Estat espanyol s'estan vulnerant els principis democràtics més elementals amb l'excusa de la unitat d'Espanya. El judici als líders republicans, segons aquest document, palesa la manca de garanties jurídiques i la separació de poders amb la construcció deliberada de falses acusacions de violència que justifiquen els delictes de rebel·lió i sedició, que comporten llargues condemnes, i la negativa a l'exhibició de vídeos i proves que demostren el comportament pacífic dels independentistes. El fracàs que significa la judicialització de la legítima confrontació política i la persecució de la dissidència, en un clima de catalanofòbia que fomenten els partits monàrquics i els grans mitjans de comunicació, està posant setge als drets democràtics i socials i donant ales a partits d'extrema dreta i la involució democràtica de l'Estat espanyol. El manifest apel·la «a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans». Els convocants proposen, finalment, impulsar «la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l'avanç en drets socials i llibertats, en l'accés a la creació cultural i l'ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l'exercici de l'autodeterminació».